I bloquejar vol dir impedir l’exercici del referèndum vinculant (art.92), perquè només es pot fer per a temes importants del Títol Preliminar (per exemple, l’art. 2. que garanteix la unitat i la independència d’Espanya amb la intervenció de l’Exèrcit), del Capítol 2º secció 2ª (drets i deures civils , del Títol I (Drets i deures fonamentals), o del Títol 2 (sobre la Corona, art.168).
Una altra manifestació de democràcia directa es la Iniciativa Legislativa Popular (art. 87), que encara que es reconegui la seva aplicació, i que s’hagi regulat el seu exercici és pràcticament inviable perquè es prohibeix la Iniciativa Popular per modificar les Lleis Orgàniques ( per exemple, Llei Orgànica Electoral, del Referèndum, del Poder Judicial, del Codi Penal, de la Seguretat Ciutadana...) (art.87.3). Cal dir que les iniciatives populars són tramitades com a proposicions de llei, i els promotors no tenen veu, ni es provoquen contrapropostes perquè hi hagi debat; poden ser esmenades en la seva totalitat en sentit contrari; es pot sol·licitar la seva retirada; no poden acabar mai en un referèndum...O sigui , que és una participació quasi impossible...
Com la CE és fruit de la transició franquista es nota aquesta manca de llibertats polítiques, convertint la participació en una democràcia per delegació en els partits : no es parla de pressupostos participatius, no hi ha cap control sobre les declaracions de guerra , no es poden revocar càrrecs electes, ni modificar sistemes electorals, cap capacitat de les Autonomies per fer consultes populars ( l’article 122 de l’Estatut de Catalunya diu “.Correspon a la Generalitat...i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l’article 149.1.32 sobre el referèndum”). I l’Estatut basc diu, art.9.2: “...obligació dels poders públics bascos de facilitar la participació de la ciutadania en els afers públics”. I els estatuts són lleis orgàniques .
La Iniciativa Popular no pot iniciar reformes constitucionals , ni encapçalar cap procés constituent. Les iniciatives corresponen al Govern, o al Congrés (3/5 ) i al Senat (3/5), segons els articles 87 i 168 de la CE. I una vegada aprovades, article167, seran sotmeses, ara sí, a un referèndum de ratificació.
I del dret a l’autodeterminació ni se’n parla, malgrat que són acceptades totes les resolucions de l’ ONU ... El Parlament de Catalunya, el 1989, va aprovar una resolució per la qual Catalunya no renuncia al dret d’ autodeterminació, amb els vots contraris del PSC, i la no assistència del PP. També l’Estatut basc de 1979 (art.10.e) “Facilitaran la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural y social del País Basc”.I el Ple del Parlament ha reconegut el dret d’autodeterminació: (15 de febrer de 1990): “1.- Que el Poble basc té dret a l’autodeterminació...”.
I ara què? El Parlament Basc ha aprovat aquest Pla de Consulta amb el suport del tripartit, d’Aralar i 1 vot de l’ EHAK; i tant el PSOE com el PP han votat en contra utilitzant els mateixos arguments: que el referèndum és il·legal, que el Govern el recorrerà tant aviat com es publiqui; que només l’Estat té la competència de consultar a través d’un referèndum; que no s’ha demanat a l’Estat l’autorització preceptiva; que paralitzaran, sigui com sigui, aquesta consulta il·legal. I s’han atrevit a acusar el Pla d’antidemocràtic, d’electoralista, i de dividir la societat basca.
En fi, menyspreen una ocasió per desbloquejar un conflicte , i per saber definitivament què en pensa el poble : si s’està d’acord en recolzar un final dialogat del conflicte, i si s’accepta la negociació entre tots els partits, sense exclusions...Es tracta de que el ciutadà tingui la iniciativa de buscar la pau, i la normalització política a través de la negociació. És absurd afirmar que els primers passos donats són antidemocràtics, (proposar un pacte amb el govern espanyol, consultar al Parlament Basc i implicar a la societat basca). Si hi hagués voluntat política, no hauria de ser un obstacle consultar als ciutadans.
No serà que es té por al que digui realment el poble? Ningú no pot afirmar taxativament que no sigui democràtic que el poble es manifesti, voluntàriament, a favor o contra la sobirania basc. Si s’afirma que és il·legal negociar amb ETA, aleshores el Sr. Aznar ha actuat fora de la llei. Si la majoria dels ciutadans bascos prefereixen la independència, no és gaire democràtic imposar la sobirania de l’Estat espanyol sobre la societat basca. I si el poble diu no, ETA no tindrà arguments per continuar amb el terrorisme.
No hi ha dubte que la Constitució actual és un obstacle perquè hi hagi més drets polítics per trencar el segrest que pateix la CE en democràcia directa (el referèndum d’autodeterminació ho és), que pot ser un instrument decisiu per a la solució del conflicte basc.
Si es vol una democràcia de qualitat, cal primer modificar la Constitució.
